Dialectologia a través de la música

A continuació podeu escoltar una mostra significativa de la varietat de registres lingüístics d'artistes de parla catalana que corresponen a les diferents varietats dialectals del català. D'aquesta manera podeu gaudir de la música amb els sons de cada parla del català de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer.


ALGUERÈS Cantant de l'alguer, Caudio Gabriel Sanna
http://www.myspace.com/claudiogabrielsanna
La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística
ma per a mi té un aspecte fondamental
quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerés era normal, era un fet


CENTRAL
Els Pets. Bona nit
Procedència de l'intèrpret: Constantí (Tarragonès)




Vine aquí sé que estàs cansada, els ulls se't fan petits, deixa'm abraçar-te, tendrament i calla que és molt tard i arriba l'hora de dormir. Posa el cap a la meva falda i deix la meva mà expolsar els fantasmes que t'amoïnen i t'espanten, tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit,jeu ben a la vora, saps que no estàs sola metre et dic a cau d'orella bona nit. La lluna pel balcó t'esguarda i sé que et fa un petó, res no té importància fins demà a trenc d'alba quan de sobte t'acaroni la claror. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orela bona nit, molt bona nit.


ROSSELLONÈS Gerard Jacquet
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=139905797


+ sobre cantants de la Catalunya nord


BALEAR
Antònia Font, Tots es motors
Lletra i música Joan Miquel Oliver.
Procedència de l'intèrpret: Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca oriental)



Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Necessit un centre de gravetat, necessit un atles d'espirals que me dugui a conèixer i a tancar una fonoteca d'auriculars. I que sonin tots es motors d'impossibles aviadors, que te duguin a comprovar que es teus somnis són africans. Mos estimàvem, mos destrossàvem mútuament ses vides, mos acabàvem, mos fèiem companyia, mos caducàvem, mos dedicàvem quasi sempre es dies, mos sexuàvem, mos gastronomíem. Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Que s'encenguin es aspersors, que mos reguin tots es codonys, que no sé si s'han de regar, perquè jo som més de la mar.


Trets propis del balear (i algun específic del mallorquí)que es perceben en la cançó:
- desinència zero de la 1a pers. dels present d'indicatiu dels verb de la 1a i 3a conjugació: torn, necessit
- article salat: sa corba, s'anestèsia
- variant mos 'nos, ens': mos acabàvem
- forma verbal som 'sóc'
- assimilació consonàntica: mos sexuàvem pronunciat mot setsuàvem
- (espec) manté la o en determinades circumstàncies: fonoteca

trets propis del balear que no es noten en aquesta cançó:
- /v/ labiodental vides
- vocal neutra tònica: desaparèixer
- la vocal a a final de mots proparoxítons, quan és precedida de i, es redueix a grau zero. (aquest fenomen no afecta el menorquí i algun altre poble com Felanitx)


BALEAR (2)
Tomeu Penya De tot cor
Procedència de l'intèrpret: Vilafranca de Bonany (Mallorca)



Jo et duré a casa si fa mal temps, jo t’empararé si un cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta, de tot cor, de tot cor. Estic a punt d’anar-me’n mes abans de partir et diré que et duc dins es pensament no deix de recordar-te i alen els teus alens tot calents de lluny i de prop me tens. Jo et duré a casa si fa mal temps, jo t’empararé si un cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta, de tot cor, de tot cor. I a dalt de s’escenari quan estic concentrat cantant jo sempre te tenc present perquè m’ets necessari com s’aire que respir. Necessit estar amb tu en tot moment. Jo et duré a casa si fa mal temps, jo t’empararé si un cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta, de tot cor, de tot cor.

Trets propis del balear en aquesta cançó

Ús de les formes plenes dels pronoms febles (te cudaré, me tens, te tinc)
utilització de la conjunció adversativa "mes"; l'article determinat adopta les formes es, s' (es pensament, s'escenari). La primera persona del present d'indicatiu té desinència zero (et deix, alèn, respir). Ús de la forma "tenc" per "tinc". Pel que fa al lèxic, propi del balear hi trobem "si un cas" 'alguna vegadar.

En quant a la fonètica, és propi d'aquest dialecte l'ensordiment de la r a final de mot: po(r) co(r). Manteniment de la vocal neutre en posició àtona.


VALENCIÀ
Feliu Ventura, No sé que sent
Procedència de l'intèrpret: Xàtiva (comarca de la Costera) valencià meridional.



No sé què sent ací assegut encara esperant-te amb l'anhel dels nous he imaginat la teua pell completa com un mapa estès sobre el meu mar. No hi ha demà si no ets amb mi acaronant-me, potser besant-me i tot a plena llum.

L'última ràtzia ens va donar la flama per encendre torxes al camí sempre present et tinc en els meus llavis que tu escoltes com la teua veu.

He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi. En els papers els necis t'intoxiquen i t'amaguen, no en volen saber res. Et vull amb mi,la teua pell completa, com un somni. Vine Llibertat! Acaronant-me, i tot a plena llum. Potser besant-me i tot a plena llum. I tot a plena llum.

grups de música valencians: http://www.musicaenvalencia.org/

NORD-OCCIDENTAL
Los Draps. Cultura popular
Procedència de l'intèrpret: Pena-roja de Tastavins (Matarranya)



Cultura Popular

Veus la vida passar
quan te n'acates que la vida és una injustícia social.
Que per la llengua te toque lluitar,
a Galiza, Euskal Herria i als Països Catalans,
i per què?


Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.


Hi ha coses més alarmants,
que l'asturià i l'aragonès encara no són oficials.
I que a la Franja poc adelantat
està lo nostre ensenyament,
l'educació en català,
i per què?


Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.


Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.
Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.
Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
i per què?


Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.






bonus track

VALENCIÀ
Ovidi Montllor. Les meves vacances
Procedència de l'intèrpret: l'Alcoi (Alcoià) valencià meridional



Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances!
El color negre que tant m'estime, se'n vindrà amb mi. Jo sol de negre! Beveu conyac,
i vi i caçalla. I si m'arriba el pressupost beveu bon "whisky". Ràpidament, em boteu foc. Sóc valencià! Si no és molèstia per als amics, amb una capsa de cartó, fiqueu la pols d'un servidor, i el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu.
Es per anar passant l'estona amablement. I al mateix temps, aprendre, viure, conèixer coses per a la propera cançó a fer. Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble
I allà on comença el "Barranc del Cinc", prop d'un romer, al seu costat, deixeu-me ja. Així tindré l'aroma bo. I a prop també del rierol. Així a les nits, amb la quietud vindrà la música. Mireu també de fomentar els berenars a la muntanya. Així per fi, s'aproparan al romaní dolces xicones. I despistant, com qui no vol, alçaré els ulls i entrant pel peus arribaré fins al seu cor. Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances! Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres
cançonetes. Potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu. Però seré altre cop jo. Doncs com el mestre Maragall, també crec jo amb la resurrecció, de la carn.
Seré més jove i tornaré a estimar a cada instant. Ai les xiquetes! Ai les donetes!Ai quines joies! I si per cas, jo no crec pas,encara dura la vida dura, doncs altre cop
de part dels bons, fins a la mort! Però llavors,no em moriré: faré vacances.