la drecera

sexisme

2012-02-01T10:38:00.000-08:00

Introducció
La publicitat té com a objectiu donar una imatge favorable sobre el que volen vendre. Intenten provocar un interès pel producte i la necessitat d'adquirir-ho, per a això els publicistes usen molt les imatges de dones i homes atractius, que potser no tenen res a veure amb el producte que desitgen vendre, però utilitzen la seva imatge per a captar l'atenció del consumidor.

Què és la publicitat sexista?
Anomenem Publicitat Sexista a aquella que representa a les dones de manera indigna, que utilitzen de manera parcial o total el seu cos o les seves parts com a un objecte sense relació directa amb el producte. Es vol promocionar o bé associar el producte amb les dones que hi surten. Aquest tipus de publicitat també pot mostrar feines de la llar tradicionalment associades a les dones. També pot ajudar a generar violència de gènere perquè mostra a la dona com un objecte de plaer, per tant inferior a l’home.

EXTRET DE: http://publicitatsexista4teso.blogspot.com/

Sintaxi

2011-10-05T08:45:00.000-07:00

Indica la funció sintàctica dels elements destacats.

Allà hi ha l'Anna: vols que te la presenti?
Se sent en guàrdia, tensa. Diu que sí perquè sap que és inevitable, un dia o altre l'ha de conèixer, però no en té ganes, li fa por de no saber què dir, que no li surti res. Té por que l'Anna li agradi, que la trobi una dona atractiva, una d'aquelles dones que troba més interessant que ella. Però l'Albert ja l'ha cridat amb una veu alegre i ella s'ha girat, l'ha vist, ha somrigut i s'ha acostat. I ara la té allà davant i es miren i l'Anna somriu tota l'estona i la besa a les galtes. Com estàs? L'Àlex m'ha parlat de tu, diu, i l'Adriana es deixa besar i diu, només: bé, i la mira. És menuda i té el cos nerviós i les mateixes faccions que l'Àlex, la mateixa boca i els mateixos ulls però tota ella és més clara, rossa i amb la pell blanca, però traspua la mateixa energia que el seu fill. Deu ser una dona forta, pensa, i l'escolta com parla. Us ha agradat?, els pregunta: nosaltres també volíem anar a aquesta sessió però hem fet tard. Es fixa primer en el riu de gent que va sortint poc a poc de la sala i després en l'Albert, i la sorprèn una mirada que la fa trontollar, una mirada de confiança i de devoció cap a l'Anna. I de cop i volta li sembla que hi sobra, se sent incòmoda, no sap si ha de quedar-se allà o ha de fer un pas enrere i deixar que parlin sols. Jo no me n'hauria separat mai, li havia confessat l'Albert; va ser ella que hi va insistir tant...

Identifica la funció sintàctica dels elements subratllats en aquestes oracions.

Estima els amics amb bogeria
S'assabenta de les noves decisions
Reclama atencions al pare.
La mare és a París i està encantada de la vida
Et compra joguines
S'asseu al sofà
Han arribat dos avions
M'ha pres el pèl.

Redacció

2011-09-21T12:57:00.001-07:00

Millora la redacció del text següent.

Cada matí les meves germanes fan les mateixes coses. Les meves germanes esmorzen. Les meves germanes esmorzen. Les meves germanes van a una piscina. Ja fa dos anys que les meves germanes van a una piscina. Les meves germanes encara no saben nedar. Les meves germanes es dediquen a fer-la petar tot el matí amb uns amics de les meves germanes, més joves que Les meves germanes. Les meves germanes troben uns amics a la piscina. Els amics es passen tot el dia a la piscina. L’única aspiració dels amics és posar-se ben morenos. Es fa l’hora de dinar. Les meves germanes s’acomiaden dels amics. Les meves germanes se’n tornen cap a casa.

Nova redacció
Cada matí les meves germanes fan les mateixes coses. Esmorzen i van a una piscina (ja fa dos anys que hi van, però encara no saben nedar). Es dediquen a fer-la petar tot el matí amb uns amics que hi troben. Aquests nois, més joves que elles, es passen tot el dia a la piscina i la seva única aspiració és posar-se ben morenos. Quan es fa l’hora de dinar, les meves germanes s’acomiaden dels amics i se’n tornen cap a casa.

Cada matí les meves germanes fan les mateixes coses. Després d’esmorzar, se’n van a una piscina. Malgrat que ja fa dos anys que hi van, encara no saben nedar. De fet, es dediquen a fer-la petar tot el matí amb uns amics que hi troben, uns nois encara més joves que elles que s’hi passen tot el dia amb l’única aspiració de posar-se ben morenos. Quan es fa l’hora de dinar, les noies s’acomiaden d’ells i se’n tornen cap a casa.

Puntuació

2011-09-20T10:54:00.000-07:00

Puntua i corregeix els textos següents:

Text 1

Hola em dic Fèlix soc del institut Carles Vallbona sempre he parlat català pero per primer de primaria, vaig coneixer el castellà que al principi em va agrada molt.
Però per sisè no em va agradar gens també vaig aprendre el anglès.

Text 2

Hola hem dic Tanit visc a Llavaneres jo sóc catalana desde ven petita els meus pares hem van enseynar a parlar català.

Text 3

A la meva vida només he après tres llenguas. Com que vaig començar a estudia llenguas va ser a 1r no sé moltes més que castellà, català i anglès.

Com s'organitza el text?

2011-09-15T11:41:00.000-07:00

Millora els següents enunciats

TEXT 1

El concert va ser benèfic per utilitzar els diners que valia l’entrada, per poder portar medicines i menjar als països pobres com Àfrica, com va acudir molta gent la recaptació de diners va ser un èxit.

El concert va ser benèfic i la recaptació es destina a enviar medicines i menjar pels països pobres. Gràcies a la gran afluència de públic, la recaptació va ser un èxit/ Com que hi va acudir molta gent, la recaptació va ser un èxit.

TEXT 2

Si ens fixem el text podem dir que ens expressa tot el que veiem dia a dia però no ens donem compte. Jo penso que el text està argumentant teories que no ens fixem, però en canvi estan allà i quan les penses dius: “doncs sí, és veritat”. Perquè quan estem en una discoteca podem parlar amb persones desconegudes ja que ningú t’escoltarà.

TEXT 3

Molts dels joves a l’actualitat poden escollir una vida solitaria degut a aquestes tecnologies i, si mirem aquesta perspectiva més detalladament podrem atribuir com a contraargument un concepte com és el cas del fracàs escolar i moltes altres causes.

TEXT 4

En quant al text de la comunicació, penso que és depen de la persona. Hi ha gent que prefereix estar sola ballan o amb amics, en canvi, lo de parlar si que es més complicat perquè hi ha gent que xerra més que altres o si més no la música és molt alta i has d’aixecar la veu, cosa que al final de la nit ja parles.

TEXT 5

Per mi un bon amic son moltes coses pero tinc algunes molt enconte, per exemple que no em digues mentiras que fos since amb mi. Un altre per exemple que no mi falti el respecte. Que si per exemple ens enfadem que mai em digui els secrets que le he dit i aixó. I per mi aixó es ser un bon amic.

S'HA ACABAT

2011-05-31T14:02:00.000-07:00

S’HA ACABAT / ELS PETS

Corregeix els errors que hi ha en aquesta cançó

Un núvol pasa i els carrers s´han enfosquit
i fot un ram com els de quant era petit.
Darrera els vidres jo m´ho miro arropit,
ma mare sent Roberto Carlos tot fen el llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro de enyoransa perqué no ets aqui.
La pluja m´ha portat records d´aquell istiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.

Ma mare mai va creure que només fossim amics,
ella ens protegía de la llengua dels veíns
perquè si eras a casa em veia tant feliç
no ho entenia, però un fill és sempre un fill.

Uooo, dos cossos emmig de la sorra,
rebolcant-se abrassats.
De la ment no se’m esborra,
no puc creure´m que s´ha acabat. S´ha acabat.

Va apréixer enboltada de misteri,
en el primer moment tot va semblà normal.
Borratxeres, descontrol, mais i rialles,
l´endemà jo amb ressaca i ell amb ella s’en va anar.

Però ara aquell núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s´ha escampat
i un gran amor no pot morirse així
del cassette de ma mare m´ha semblat sentir.

Uooo, dos cossos emmig de la sorra,
rebolcant-se abraçats.
De la ment no se’m esborra.
no puc creure´m que s´ha acabat. S´ha acabat.

Però ara aquell núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s´ha escampat
i un gran amor no pot morir-se així
del cassete de ma mare m´ha semblat sentir.

Versió corregida

S’HA ACABAT / ELS PETS

Un núvol passa i els carrers s'han enfosquit
i fot un ram com els de quan era petit.
Darrere els vidres jo m'ho miro arrupit
ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro d'enyorança perquè no ets aquí.
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.

Ma mare mai va creure que només fossim amics
ella ens protegia de la llengua dels veïns
perquè si eres a casa em veia tan feliç
no ho entenia, però un fill és sempre un fill.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra,
revolcant-se abraçats.
De la ment no se m'esborra.
no puc creure'm que s'ha acabat. S’ha acabat.

Va aparèixer envoltada de misteri,
en el primer moment tot va semblar normal.
Borratxera, descontrol mais i rialles
l'endemà jo amb ressaca i ell amb ella se'n va anar.

Però ara aquest núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
i un gran amor no pot morir-se així
del cassette de ma mare m'ha semblat sentir.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra,
revolcant-se abraçats.
De la ment no se m'esborra.
no puc creure'm que s'ha acabat.

Canvi i caiguda de preposició

2011-05-31T13:58:00.000-07:00

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIÓ (I ALTRES USOS PREPOSICIONALS)

Corregeix els erros de les frases següents :

Tenim molt d'interès en complir els nostres compromisos.

Si triguen en arribar avui, no els esperarem.

Us ho diem amb l'esperança de que aquesta lamentable situació no es torni a produir.

La proposta concreta consisteix a incorporar el concepte de videoclip a la difusió de les seves activitats.

Aquesta entitat ja fa prou amb oferir aquests avantatges.

La Mercè s’ha acostumat a que li ho facin tot.

Aquesta colònia fa olor a roses: me la compraré.

Compte, però, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs.

En cas de que aquesta acció no es dugui a terme, haurem de pensar una solució.
No hi ha maneres de que funcioni.

La major part d'usuaris coincideixen en dir que no hi poden establir connexió.

La van informar de que els problemes de connexió provenien de la companyia telefònica.

Alguns estudiants es queixen de que la cooperativa vengui el programari més car.

Es posa molt d'èmfasi en aconseguir que facin les pràctiques amb eines que hi ha al mercat.

Partim, doncs, de la suposició de que disposen d'uns coneixements mínims.

No vingueu demà pel matí, que no hi trobareu ningú.

Des del seu despatx se sent molta olor a menjar.

Confiava en arribar aviat.

No tardaran gens en venir.

Arrel d’aquells fets, mai més no es van fer.

Deuen ser en algun racó que no sabem.

Confio que no xerreràs més del compte.

Per la nit m’agrada mirar una pel•lícula.

Tinc confiança en guanyar el partit.

Aniré a estudiar en Barcelona, l’any que ve.

Sempre penso en que vindrà el bon temps.

Sobretot pensa en els teus fills.

L’oposició insisteix a exigir la reducció de la despesa pública.

NORMATIVA BÀSICA
Les preposicions amb, en, a, de (les dues últimes tant si van soles com si formen part d’una preposició composta) desapareixen davant la conjunció que.
Acostuma’l a l’estudi → acostuma’l que estudiï

Les preposicions amb i en s’han de canviar per a (o, de vegades, de) quan van davant d’un infinitiu, el qual introdueix una oració substantiva amb funció de complement preposicional.

S'han d'introduir amb la preposició de, i no pas a, certs complements regits, que per influència del castellà se solen construir malament (avió de reacció, contradictori de, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, repàs de, treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
Pensa en el llibre → Pensa a comprar el llibre.

Any Maragall

2010-10-12T02:16:00.001-07:00

http://www.tv3.cat/videos/3142750/Homenatge-a-Maragall

TR treball de recerca

2010-09-27T06:23:00.000-07:00

http://www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca/

tr

Un dia, un escriptor va fer un discurs per inaugurar una fira...

2009-07-17T03:58:00.001-07:00

Un dia, un escriptor va fer un discurs per inaugurar una fira. En aquest discurs, l'escriptor va analitzar la situació cultural del seu país. El discurs cità alguns dels autors i fets més importants d'aquest cultura al mateix temps que reflexionava sobre com havia de ser el seu discurs.

A partir del text, explica:

a)Com creus que han de ser els discursos segons l'autor?

b)Què vol dir l'autor quan afirma que "les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort"? Argumenta la teva resposta amb algun exemple.

Ombra d'Anna

2009-06-14T02:38:00.001-07:00

Imprescindible. Escolteu la versió de Carlos Gramaje. Minut 7' 30''

Ombra d'Anna és un poema de Palau i Fabre. Ha estat cantada per Toti Soler. En aquest vídeo se'ns parla una mica de la vida de Palau i hi ha un parell d'interpretacions del poema.

Dóna'm la mà

2009-05-26T09:27:00.000-07:00

Autors

2009-05-22T01:20:00.000-07:00

Màrius Serra Empar Moliner Pere Gimferrer Maruja Torres

català/valencià

2009-05-22T01:13:00.000-07:00

canta en català: encomana el català

2009-03-14T13:30:00.001-07:00

canta en català: joan oliver

2009-03-14T13:29:00.000-07:00

canta en català: obrint pas

2009-03-14T13:28:00.000-07:00

canta en català: laxa'n'busto

2009-03-14T13:25:00.000-07:00

canta en català: filipo landini

2009-03-14T13:24:00.000-07:00

canta en català: la gossa sorda

2009-03-14T13:14:00.000-07:00

canta en català

2009-03-14T13:09:00.000-07:00

hermenèutica literària

2009-02-06T11:47:00.000-08:00

.

Aquesta cançó és per dir
Que no et trobo gens en falta
I quan me´n vaig a dormir
Amb la mà dreta ja em basta
Que si tinc els ulls humits
És que hi tinc una lleganya
I si no surto de nit
És perquè vaig curt de pasta.
Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.
Aquesta cançó és per dir
Que si de res no en tinc ganes
No ets pas tu, sinó l´edat,
Que als trenta anys això ja passa,
Que l´anell que em vas donar
El guardo perquè el vull vendre
I la teva foto al llit
No he tingut pas temps de treure-la.
Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.
Els amics que compartim tots t´enganyen
No estic deprimit
I si estic tan prim
És perquè ara em bec la llet descremada.

a) Digues amb què ha canviat recentment la vida del "jo poètic"

b) Amb què ha canviat la vida pel protagonista de la cançó des d'aquest fet?

c) Creus que si el protagonista està prima és per la llet descremada?

d) Què creus que diuen els amics quan diu que "tenganyen?"

Rap i poesia

2009-01-31T05:30:00.000-08:00

Semblances i diferències. Rap i poesia. El rap forma part de la cultura hip-hop.

Saul Williams (raper nord-americà): "una de les diferències rau en l'actitud: el poeta es mostra vulnerable, pot admetre que hi ha coses que no sap; en canvi, el raper ha de fer veure que ho sap tot. No es pot mostrar vulnerble davant de ningú. En realitat, però, això els fa menys poderos. Mira els skaters. Cauen i s'aixequen moltíssimes vegades. Això els fa poderos."

Per ser raper has de saber rimar; però què és rimar?

BREAKBALL

Passa la bola nen!!

És qüestió de pilotes tirar endavant dues estrofes
i que trobes un petit embolic s'ha omplert de llana el teu melic i no ric
la vida se’t complica i perd sentit
quan s’en va la màgia que tenies als dits

Pot ser que el símil entre el breakball i la vida
sigui pura fantasia
però les coses que se’t lien no es fan per pura hipocresia
la majoria dels casos, te la serveixen a cabassos

I no hi ha nassos de saltar, cridar i trencar la cadera
de qualsevol manera,
bordejant la bola que amb una mà es controla
llençar-la sobre el terrat adequat
no hauria de ser tan complicat
t’ha quedat clar pringat

Voto en el sentit del plaer més ocult
com imatges de culte beneïnt la “old school”
jugada somiada tres punts desde el carrer
passant per sobre el cap de sa majestat el caganer

Un bloqueig perfecte amb els braços al pit
deixant estès al terra el mateix Larry Bird
driblant oponents amb un parell de raons
i amb un marc de fotògrafs darrera la lína de fons

Breakball

Confusió com en la vida mateixa
avui sóc un poeta que vull portar endavant una queixa
es que tot és més difícil quan es veu darrera la reixa
sóc en aquesta caixa, suant la cuixa coixa
NBA, ACB potser no els trepitjo pero a mi em queda el carrer
mil i un borinots que em volen fer la pilota
perquè aquesta pilota és meva
o és que tio, no es nota

M’aturo i no penso se’m mostra la cistella
cada cop que llenço es com si em guiés una estrella
un salt i rebot encara no sóc tan vell
amb un saltet mes escric el meu tag al taulell
Oh vell !! no caça el gat amb cascavell
li vas molt de lluny als master dels jugons
per acabar fent passets però ell no es baixa els pantalons
tècnica i talent lluitant a contra vent
Tu ja m’entens, jo sóc ric i tu t’encens
amb un simple cop d’ull veig les intencions que tens
giro com el llamp aquest és el tro que sents
que a la pista i marco els punts i les comes
sóc fred i si cal no tinc estómac
Ni a la sola de Jordan ni Isaia Thomas
Aquí Crim que amb una bola no fa pas broma

llença nen, aixeca la llança
no diuen que Déu ens ha fet a imatge i semblança

Mira el marcador i guaita com avança
jugant contra Crim pots anar perdent l’esperança
jo marco la dansa es meva la copa
l’ompliré de vi de la millor bota
no cal que em guardis enormes rencors
si t’he ferit l’orgull o t’he trencat l’honor
en una altra picada veuràs la llum
sempre que tinguis a Crim 3 quilòmetres lluny

PERE CRIM

jo

2008-11-05T11:55:00.000-08:00

jo

menjo sol tot l'hivern

http://www.tv3.cat/videos/222886503#

a 3alacarta pots veure reportatges molt bons

t'abrço

Reflexionem sobre l'escriptura

2008-10-12T04:34:00.000-07:00

En aquesta presentació, trobareu un recull de fragments on hi ha diversos errors típics de puntuació, d’ordre dels components, de pronoms o de cohesió en general.

Puntuació i expressió

View SlideShare presentation or Upload your own.

Gèneres literaris

2008-10-12T03:47:00.001-07:00

| View | Upload your own

embended del bloc http://blocs.xtec.cat/catalacferrer

Gèneres literaris 2

2008-10-12T03:45:00.001-07:00

| View | Upload your own

dialectologia a través de la música / balear (o insular)

2008-06-08T04:07:00.000-07:00

Aquesta cançó és molt bona tant musicalment com per veure característiques pròpies del balear. Així mateix, el vídeo (que no sé qui l'ha fet) també és molt bo, malgrat el subtítol de "safareig".

Exercicis de subordinades

2008-06-07T09:35:00.000-07:00

Identifica el tipus de substantiva i la funció que realitza
Em sap greu perdre el temps

Acostumeu-los que mengin bé

Això és viure bé

De vegades em prenen per la que viu a sota de casa

Tinc la sospita que això no és cert

Era considerat traïdor per aquells que l'odiaven

La por del que diran el mortifica

Aquesta noia sembla que estigui malalta

Hem dut torrons per a qui no n'hagi comprat

Tu només veus el que vols

Ben cert és que no ho he fet.

Ens han demanat que deixem la porta oberta

m'agrada que em consultiu els seus dubtes

la por que falti menjar li ha fet preperar-ne en excés.

Estic content que hagis aprovat l'examen de conduir

la meva opinió és que s'ha esforçat molt.

El tutor suggeria entrevistar-se amb els pares.

Si vols practicar amb les subordinades adverbials, pots fer-ho a la secció d'activitats

Dialectologia a través de la música/ valencià

2008-05-14T06:44:00.000-07:00

Feliu Ventura, No sé que sent
Procedència de l'intèrpret: Xàtiva (comarca de la Costera) valencià meridional.

No sé què sent ací assegut encara esperant-te amb l'anhel dels nous he imaginat la teua pell completa com un mapa estès sobre el meu mar. No hi ha demà si no ets amb mi acaronant-me, potser besant-me i tot a plena llum.

L'última ràtzia ens va donar la flama per encendre torxes al camí sempre present et tinc en els meus llavis que tu escoltes com la teua veu.

He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi. En els papers els necis t'intoxiquen i t'amaguen, no en volen saber res. Et vull amb mi,la teua pell completa, com un somni. Vine Llibertat! Acaronant-me, i tot a plena llum. Potser besant-me i tot a plena llum. I tot a plena llum.

grups de música valencians: http://www.musicaenvalencia.org/

trets propis del valencià en la cançó

- Pronunciació de la -r final en la majoria de mots: donar, saber.
- Pronunciació en e: esperante
- Imaginat sona imadginat, per tant, sona africat.
- Pronunciació de la -t final: sent
- Ús de l'averbi de lloc ací
- Ús del pronom possessiu teua
-

Dialectologia a través de la música/ rossellonès

2008-05-14T06:42:00.001-07:00

Gerard Jacquet
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=139905797

més informació sobre cantants de la Catalunya nord

Dialectologia a través de la música/ balear

2008-05-14T06:40:00.000-07:00

Antònia Font, Tots es motors
Lletra i música Joan Miquel Oliver.
Procedència de l'intèrpret: Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca oriental)

Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Necessit un centre de gravetat, necessit un atles d'espirals que me dugui a conèixer i a tancar una fonoteca d'auriculars. I que sonin tots es motors d'impossibles aviadors, que te duguin a comprovar que es teus somnis són africans. Mos estimàvem, mos destrossàvem mútuament ses vides, mos acabàvem, mos fèiem companyia, mos caducàvem, mos dedicàvem quasi sempre es dies, mos sexuàvem, mos gastronomíem. Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Que s'encenguin es aspersors, que mos reguin tots es codonys, que no sé si s'han de regar, perquè jo som més de la mar.

Trets propis del balear (i algun específic del mallorquí)que es perceben en la cançó:
- desinència zero de la 1a pers. dels present d'indicatiu dels verb de la 1a i 3a conjugació: torn, necessit
- article salat: sa corba, s'anestèsia
- variant mos 'nos, ens': mos acabàvem
- forma verbal som 'sóc'
- assimilació consonàntica: mos sexuàvem pronunciat mot setsuàvem
- (espec) manté la o en determinades circumstàncies: fonoteca

trets propis del balear que no es noten en aquesta cançó:
- /v/ labiodental vides
- vocal neutra tònica: desaparèixer
- la vocal a a final de mots proparoxítons, quan és precedida de i, es redueix a grau zero. (aquest fenomen no afecta el menorquí i algun altre poble com Felanitx)

Dialectologia a través de la música/ alguerès

2008-05-14T06:37:00.000-07:00

ALGUERÈS Cantant de l'alguer, Caudio Gabriel Sanna
http://www.myspace.com/claudiogabrielsanna

La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística
ma per a mi té un aspecte fondamental
quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerés era normal, era un fet

I era santa santa santa
santa la mare llengua
santa llet de ta mare
sang de ton iaio i de ton pare

Però després als ’60, tivú, ràdio i escola
han regalat il•lusions d’un progrés burguès
i menjant nutel•la i beient coca-cola
ningú s’és preocupat del pobre alguerés,
abandonat, oblidat i fins criminalitzat
perquè enruinava la dicció i això feva vergonya
llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant
folclòrica, vulgar, bruta com a la ronya

I no era santa santa santa
no era més santa la mare llengua
no era santa la llengua de ta mare
ma mira un poc com era tractada

Als ’90 un canvi sec de timó
no era ver lo que creieven del dialecte
ara diuen - oi qui riquesa pel minyó
si té una llengua mare és perfecte!-
mmm...hi ha sol un petit problema
si volem que l’alguerés torni viu i fort
és que manquen dos anells a la cadena:
lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!

Santa santa santa
pobre santa llengua
pobre llengua mare
i ara què fem? I què fem ara?

Ja sabem que una llengua no té futur
si no té un poder econòmic i social
i la política lingüística, estàs segur,
no ha pogut resoldre aquest problema local.
Va a finir que la idea d’aqueix irlandés
fins i tot mos arriba a salvar l’alguerés
mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto!

Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerès salva l’alguerès

Si amb sols cinquanta euros de poltrona
en quaranta minuts ja passeges per Girona
i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella,
i mirant Miró te menges la paella
i sense quasi el temps de cantar un “balla balla”
los joves catalans ja mos omplin la muralla
eixin de nit i van al bar i en discoteca
mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!

Dialectologia a través de la música/ català central

2008-05-14T06:28:00.000-07:00

Els Pets. Bona nit
Procedència de l'intèrpret: Constantí (Tarragonès)

Vine aquí sé que estàs cansada, els ulls se't fan petits, deixa'm abraçar-te, tendrament i calla que és molt tard i arriba l'hora de dormir. Posa el cap a la meva falda i deix la meva mà expolsar els fantasmes que t'amoïnen i t'espanten, tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit,jeu ben a la vora, saps que no estàs sola metre et dic a cau d'orella bona nit. La lluna pel balcó t'esguarda i sé que et fa un petó, res no té importància fins demà a trenc d'alba quan de sobte t'acaroni la claror. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orela bona nit, molt bona nit.

Dialectologia a través de la música/ català nord-occidental

2008-05-14T06:26:00.000-07:00

Los Draps. Cultura popular
Procedència de l'intèrpret: Pena-roja de Tastavins (Matarranya)

Cultura Popular

Veus la vida passar
quan te n'acates que la vida és una injustícia social.
Que per la llengua te toque lluitar,
a Galiza, Euskal Herria i als Països Catalans,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Hi ha coses més alarmants,
que l'asturià i l'aragonès encara no són oficials.
I que a la Franja poc adelantat
està lo nostre ensenyament,
l'educació en català,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.
Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.
Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

posa't a prova

2008-05-10T06:09:00.000-07:00

Tant si et presentes a la selectivitat com si no, et recomano entrar al web http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/posat.jsp per avaluar els teus coneixements.

Aprofita que aquest servei no està disponible tot l'any.

posa't a prova

Concurs de poesia

2008-04-29T03:59:00.000-07:00

La Vanguardia enceta el VII concurs de poemes breus. Els textos que tinguin qualitat (apreciació sempre subjectiuva) es publicaran al seu web, i els que siguin més ben valorats es publicaran a la secció Vivir del diari.

Els poemes es poden escriure en català o castellà.

e-poemas

www.lavanguardia.es/concursos/epoemas

Enric Casasses, una veu pròpia

2008-04-19T06:03:00.000-07:00

(Barcelona, 1951) Poeta, rapsode i traductor, ell mateix ha assenyalat com a influències que l'han marcat les classes de Carme Serrallonga, la cançó francesa, el pop i el rock primerenc. És autor d'una obra molt singular i personal. La seva obra també es pot relacionar amb autors ben diversos: Ausiàs March, Verdaguer, Maragall, Foix, Ferreter i Brossa. Per tant, des d'autors mediavals fins a autors surrealistes. De fet, entroncant amb els trobadors, Casasses també es caracteritza perquè recita els seus poemes.

Informació elaborada a partir del Nou diccionari 62 de la literatura catalana.

Cal afegir, a més, la valoració que Casasses fa de la poesia popular. Per conèixer l'autor i escoltar com recita, a continuació teniu dos vídeos.

Entrevista a Enric Casasses

Enric Casasses recita "Les cases del meu carrer"

Enric Cassases recita alguns dels seus poemes a lyrikline.

Servei lingüístic de la uoc

2008-04-10T06:42:00.000-07:00

el servei lingüísitc de la uoc ofereix una informació molt útil de gramàtica d'una manera molt clara i ben exposada.

La drecera recomana fer-hi una ullada, sobretot a la secció de dubtes més freqüents, on segur que aprendreu alguna cosa nova.

La poesia en veu alta. Com ha de ser!

2008-03-31T12:27:00.000-07:00

La poesia ha de ser llegida en veu alta per copsar-ne la musicalitat, i això ho han entès uns alemanys que han elaborat un web on es poden escoltar els mateixos poetes llegint els seus versos. Aquest web és una joia que ens permet sentir poemes en llengües ben diverses com l'urdú, el macedoni, el retroromànic i, òbviament, el català i l'anglès (de moment hi ha 49 llengües).

Tots els poetes (que jo sàpiga) són contemporanis. D'entre els catalans hi ha Enric Casasses (gran recitador), Narcís Comadira,Eduard Escoffet, Anna Montero, Francesc Parcerisas, Arnau Pons, Josep Ramon Roig (el seu poema Jo és altament recomanable)i Ester Xargay.

Poesia recitada en només un clic.

Com diria aquell, ovació!

El català del Carxe

2008-03-20T05:30:00.001-07:00

La comarca del Carxe és un territori que forma part actualment de Múrcia, una de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. El Carxe és una subcomarca, d’uns 300 km2 (compareu-los amb els 224 km2 del terme municipal de l’Alguer), estretament vinculada econòmicament, social, cultural i, òbviament, lingüística a la comarca valenciana de les Valls del Vinalopó. La població del Pinós de Monòver, dins del País Valencià, és l’autèntica capital de la vintena de pobles i llogarets, sense municipi propi, que formen el Carxe. Els nuclis de població més importants són el Carxe o Raspai –pedania1 que depèn del municipi de Iecla–, la Canyada del Trigo, la Torre del Rico, l’Alberquilla, la Raixa i la Sarsa -pedanies de Jumella, població famosa pels seus excel·lents vins–, i, finalment, la Canyada de l'Alenya o els Martines, el Collado dels Gabriels i l’Ombria de la Sarsa –pedanies de l’ajuntament, també murcià, de Favanella.
informació extreta de elcarxe.blog

Audiovisual sobre el Carxe

Entrevista de Ràdio 9

Els dialectes

2008-03-02T07:18:00.001-08:00

| View | Upload your own

Ausiàs March

2008-03-02T07:10:00.000-08:00

| View | Upload your own

webquest

2008-02-26T10:45:00.000-08:00

llistat de Webquest ordenats per matèries.

S'aprèn fent...

2008-02-26T10:34:00.000-08:00

Interessant conversa entre Robert Shanck i Eduard Punset sobre l'aprenentatge.

les avantguardes

2008-02-23T11:10:00.000-08:00

Presentació de les característiques fonamentals dels principals ismes de les avantguardes: el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme.

| View | Upload your own

L'ombra del Stuka

2008-02-23T10:27:00.000-08:00

Proposta de lectura

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/ombra/index.htm

Els universitaris i la literatura catalana

2008-02-23T06:53:00.000-08:00

Què és la renaixença?

entrevista a Gabrile Sanna, cantant alguerès

2008-02-23T06:33:00.000-08:00

recursos web per a la tutoria

2008-02-23T06:28:00.000-08:00

recursos per a la tutoria. A partir d'aquí, tria i remena

Instruccions per al curs 07/08 (normativa general)

ovidi montllor recita dona'm la mà

2008-02-22T06:38:00.000-08:00

El cantautor d'Alcoi recita el popular poema de Joan Salvat Papasseit.

Mercè Rodoreda i la literatura. El pròleg de Mirall Trencat

2008-02-22T06:21:00.000-08:00

Web en motiu de l'any Rodoreda

En el pròleg de Mirall Trencat, Merrcè Rodoreda reflexiona sobre la literatura i exposa algunes de les claus imprecindibles per entendre millor la seva obra. A continuació podeu llegir els fragments més significatius.

FRAGMENTS DEL PRÒLEG DE MERCÈ RODOREDA A MIRALL TRENCAT

Una novel•la es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota una alquímia. Si jo no he sentit mai cap emoció davant d’una posta de sol, ¿com puc descriure, o, millor dit, suggerir la màgia d’una posta de sol? Els carrers han estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com algun tros d’una bona pel•lícula, com un parc en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l’hivern, com una bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d’una creues que t’atreuen i que no veuràs mai més. Per això et deixen una recança difícil d’explicar amb paraules. Una mà, en una pintura, et pot donar tot un personatge. Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa d’uns ulls. Un somriure enigmàtic que de vegades pot ser només la contracció d’uns determinats nervis facials et roba el cor i necessites fer-lo perdurar. Penses: si pogués descriure aquesta mica de moviment gairebé imperceptible que canvia tota una expressió... Stendhal deia així: els detalls és el que hi ha de més important en una novel•la. I Txèkhov: s’ha d’intentar l’impossible per dir les coses com no les ha dites mai ningú. Fer una novel•la és difícil. L’estructura, els personatges, l’escenari... aquest treball de tria és exaltant perquè t’obliga a vèncer dificultats. Hi ha novel•les que se t’imposen. D’altres les has d’anar traient d’un pou sense fons. Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia de l’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres trigueu molt, d’altres no el trobeu mai.

(...)

En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo. Per altra banda, el meu temps històric m’interessa d’una manera relativa. L’he viscut massa. En la Plaça del Diamant el dono sense haver-me proposat de donar-lo. Una novel•la és, també, un acte màgic. Reflecteix el que l’autor porta a dintre sense que gairebé sàpiga que va carregat amb tant de llast. Si hagués volgut parlar deliberadament del meu temps històric hauria escrit una crònica. N’hi ha de molt bones. Però no he nascut per limitar-me a parlar de fets concrets.

Un autor no és Déu. No pot saber què passa per dintre de les seves criatures. Jo no puc dir sense que soni fals: “la Colometa estava desesperada perquè no donava l’abast a netejar coloms” tampoc no li puc fer dir directament “jo estava desesperada perquè no donava l’abast a netejar coloms”. He de trobar una fórmula més rica, més expressiva, més detallada; no he de dir al lector que la Colometa està desesperada sinó que li he de fer sentir que ho està. I perquè el lector vegi la desesperació de la Colometa em veig obligada a escriure: “i va ser aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Coloms, veces, abeuradors, menjadores, covadors, colomar i escala de paleta, tot a passeig!” “Espart, bola de sofre bútxeres, ullets vermells i potes vermelles, tot a passeig!

Escric a raig, sense prendre notes, sense projectar situacions. Des del meu reialme d’autor explicava els meus personatges, sabia què pensaven, els feia parlar amb la meva veu.

Els personatges literaris innocents desvetllen tota la meva tendresa, em fan sentir bé al seu costat, són els meus grans amics.

Inserció en el món laboral

2008-02-13T04:10:00.000-08:00

Si ja no estàs per això dels estudis, comença a treballar. Per entrar a formar part d'una borsa de feina, pots omplir el teu currículum a l'oficina del treball de Catalunya.
http://www.oficinatreball.cat/socweb/opencms/socweb_ca/ciutadans/orientacio_feina/curriculum/cv_08.html

La veu dels poetes

2008-02-01T10:11:00.000-08:00

Poetes que reciten els seus versos. Hi ha poetes de moltes llengües diferents.

Música de poetes
http://www.musicadepoetes.cat/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici
pomes en català cantats per gent que s'han animat a cantar lletres d'altri.

Vive voix
http://www.wheatoncollege.edu/Academic/academicdept/French/ViveVoix/Home.html
Verlaine, Mallarme, Baudeliare... els millors poetes francesos recitats

Poetry Archieve
http://www.poetryarchive.org/poetryarchive/home.do
La poesia dels autors anglesos contemporanis (i algun que ja no ho és com T.S Eliot) recitada.
Escolta el The carrion crow

A media voz
http://amediavoz.com/
Poetes castellans recitats o no. Antologia de poesia castellana.

Dialectologia a través de la música

2008-02-01T10:08:00.000-08:00

A continuació podeu escoltar una mostra significativa de la varietat de registres lingüístics d'artistes de parla catalana que corresponen a les diferents varietats dialectals del català. D'aquesta manera podeu gaudir de la música amb els sons de cada parla del català de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer.

ALGUERÈS Cantant de l'alguer, Caudio Gabriel Sanna
http://www.myspace.com/claudiogabrielsanna
La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística
ma per a mi té un aspecte fondamental
quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerés era normal, era un fet

CENTRAL
Els Pets. Bona nit
Procedència de l'intèrpret: Constantí (Tarragonès)

Vine aquí sé que estàs cansada, els ulls se't fan petits, deixa'm abraçar-te, tendrament i calla que és molt tard i arriba l'hora de dormir. Posa el cap a la meva falda i deix la meva mà expolsar els fantasmes que t'amoïnen i t'espanten, tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit,jeu ben a la vora, saps que no estàs sola metre et dic a cau d'orella bona nit. La lluna pel balcó t'esguarda i sé que et fa un petó, res no té importància fins demà a trenc d'alba quan de sobte t'acaroni la claror. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orela bona nit, molt bona nit.

ROSSELLONÈS Gerard Jacquet
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=139905797

+ sobre cantants de la Catalunya nord

BALEAR
Antònia Font, Tots es motors
Lletra i música Joan Miquel Oliver.
Procedència de l'intèrpret: Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca oriental)

Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Necessit un centre de gravetat, necessit un atles d'espirals que me dugui a conèixer i a tancar una fonoteca d'auriculars. I que sonin tots es motors d'impossibles aviadors, que te duguin a comprovar que es teus somnis són africans. Mos estimàvem, mos destrossàvem mútuament ses vides, mos acabàvem, mos fèiem companyia, mos caducàvem, mos dedicàvem quasi sempre es dies, mos sexuàvem, mos gastronomíem. Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia, i he plorat. Que s'encenguin es aspersors, que mos reguin tots es codonys, que no sé si s'han de regar, perquè jo som més de la mar.

Trets propis del balear (i algun específic del mallorquí)que es perceben en la cançó:
- desinència zero de la 1a pers. dels present d'indicatiu dels verb de la 1a i 3a conjugació: torn, necessit
- article salat: sa corba, s'anestèsia
- variant mos 'nos, ens': mos acabàvem
- forma verbal som 'sóc'
- assimilació consonàntica: mos sexuàvem pronunciat mot setsuàvem
- (espec) manté la o en determinades circumstàncies: fonoteca

trets propis del balear que no es noten en aquesta cançó:
- /v/ labiodental vides
- vocal neutra tònica: desaparèixer
- la vocal a a final de mots proparoxítons, quan és precedida de i, es redueix a grau zero. (aquest fenomen no afecta el menorquí i algun altre poble com Felanitx)

BALEAR (2)
Tomeu Penya De tot cor
Procedència de l'intèrpret: Vilafranca de Bonany (Mallorca)

Jo et duré a casa si fa mal temps, jo t’empararé si un cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta, de tot cor, de tot cor. Estic a punt d’anar-me’n mes abans de partir et diré que et duc dins es pensament no deix de recordar-te i alen els teus alens tot calents de lluny i de prop me tens. Jo et duré a casa si fa mal temps, jo t’empararé si un cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta, de tot cor, de tot cor. I a dalt de s’escenari quan estic concentrat cantant jo sempre te tenc present perquè m’ets necessari com s’aire que respir. Necessit estar amb tu en tot moment. Jo et duré a casa si fa mal temps, jo t’empararé si un cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta, de tot cor, de tot cor.

Trets propis del balear en aquesta cançó

Ús de les formes plenes dels pronoms febles (te cudaré, me tens, te tinc)
utilització de la conjunció adversativa "mes"; l'article determinat adopta les formes es, s' (es pensament, s'escenari). La primera persona del present d'indicatiu té desinència zero (et deix, alèn, respir). Ús de la forma "tenc" per "tinc". Pel que fa al lèxic, propi del balear hi trobem "si un cas" 'alguna vegadar.

En quant a la fonètica, és propi d'aquest dialecte l'ensordiment de la r a final de mot: po(r) co(r). Manteniment de la vocal neutre en posició àtona.

VALENCIÀ
Feliu Ventura, No sé que sent
Procedència de l'intèrpret: Xàtiva (comarca de la Costera) valencià meridional.

No sé què sent ací assegut encara esperant-te amb l'anhel dels nous he imaginat la teua pell completa com un mapa estès sobre el meu mar. No hi ha demà si no ets amb mi acaronant-me, potser besant-me i tot a plena llum.

L'última ràtzia ens va donar la flama per encendre torxes al camí sempre present et tinc en els meus llavis que tu escoltes com la teua veu.

He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi. En els papers els necis t'intoxiquen i t'amaguen, no en volen saber res. Et vull amb mi,la teua pell completa, com un somni. Vine Llibertat! Acaronant-me, i tot a plena llum. Potser besant-me i tot a plena llum. I tot a plena llum.

grups de música valencians: http://www.musicaenvalencia.org/

NORD-OCCIDENTAL
Los Draps. Cultura popular
Procedència de l'intèrpret: Pena-roja de Tastavins (Matarranya)

Cultura Popular

Veus la vida passar
quan te n'acates que la vida és una injustícia social.
Que per la llengua te toque lluitar,
a Galiza, Euskal Herria i als Països Catalans,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Hi ha coses més alarmants,
que l'asturià i l'aragonès encara no són oficials.
I que a la Franja poc adelantat
està lo nostre ensenyament,
l'educació en català,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.
Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.
Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.
Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.
Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.
Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

bonus track

VALENCIÀ
Ovidi Montllor. Les meves vacances
Procedència de l'intèrpret: l'Alcoi (Alcoià) valencià meridional

Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances!
El color negre que tant m'estime, se'n vindrà amb mi. Jo sol de negre! Beveu conyac,
i vi i caçalla. I si m'arriba el pressupost beveu bon "whisky". Ràpidament, em boteu foc. Sóc valencià! Si no és molèstia per als amics, amb una capsa de cartó, fiqueu la pols d'un servidor, i el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu.
Es per anar passant l'estona amablement. I al mateix temps, aprendre, viure, conèixer coses per a la propera cançó a fer. Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble
I allà on comença el "Barranc del Cinc", prop d'un romer, al seu costat, deixeu-me ja. Així tindré l'aroma bo. I a prop també del rierol. Així a les nits, amb la quietud vindrà la música. Mireu també de fomentar els berenars a la muntanya. Així per fi, s'aproparan al romaní dolces xicones. I despistant, com qui no vol, alçaré els ulls i entrant pel peus arribaré fins al seu cor. Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances! Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres
cançonetes. Potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu. Però seré altre cop jo. Doncs com el mestre Maragall, també crec jo amb la resurrecció, de la carn.
Seré més jove i tornaré a estimar a cada instant. Ai les xiquetes! Ai les donetes!Ai quines joies! I si per cas, jo no crec pas,encara dura la vida dura, doncs altre cop
de part dels bons, fins a la mort! Però llavors,no em moriré: faré vacances.

L'enllaç estrella del trimestre

2007-11-27T06:11:00.000-08:00

Ainamar. Web amb material sobre Llengua i Literatura Catalanes.

http://www.xtec.es/~aribas4/

Verbs

2007-11-07T03:40:00.000-08:00

El con jugador
http://k.1asphost.com/verbs/

Verbix conjuga els verbs en diferents llengües
http://verbix.com/languages/catalan.shtml

recursos específics d'educació

2007-06-05T00:55:00.000-07:00

Edu 365
http://www.edu365.cat/

autoaprenentatge

2007-05-23T08:41:00.000-07:00

índex de reursos de formació per internet

http://www.uji.es/serveis/slt/cursos/finet.html

UB web
http://www.ub.edu/slc/ffll/apren/vincle2.htm

...................................................................................

gramàtica bàsicahttp://www.ub.es/slc/autoaprenentatge/gramatik/

fitxes per treballar l'accentuació i dubtes freqüents
http://www.ub.es/slc/ffll/fitxes/indexfitxes.html

Inter_cat curs de català amb exercicis. Recomanable per a nouvinguts. Nivell bàsic

Dictats en lína Pots fer dictats de tots nivells.

Gramàtica de la llengua catalana. De l'IEC (Institut Estudis Catalans) Molt complet

bibliografia

2007-05-20T08:19:00.000-07:00

bibliografia
http://www.upf.edu/gl/salc/3/33/331/

lèxic

2007-05-20T07:51:00.000-07:00

la calaixera
http://www.lacalaixera.cat/

català i internet
http://www.bibiloni.cat/index/index.html

recull de paraules i expressions catalanes
http://www.rodamots.com/inici.asp

expressions i frases fetes (equivalència castellà-català)
http://www.comfia.net/catalunya/publicac/vocabula.pdf

índex de noms de plantes
http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20noms.htm

herbari virtual
En aquest web podràs veure imatges d'una falguera, de la farigola, d'un roure, d'un avet... les imatges són, sobretot, de les fulles.

traductors

2007-05-20T07:04:00.000-07:00

Traductor automàtic de la Generalitat
http://traductor.gencat.net/index_ca.jsp

Opentrad
http://www.lacalaixera.cat/visites.php?id=37

Traductor automàtic del Instituto Cervantes
http://oesi.cervantes.es/traduccionAutomatica.html

literatura

2007-02-28T08:37:00.000-08:00

Magisteri
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/

Lletra
http://www.uoc.edu/lletra/

Literatura a xtec
http://www.xtec.es/~malons22/

diccionaris

2007-02-28T08:00:00.000-08:00

Enciclòpèdia catalana

Diccionari de la llengua catalana medieval
http://www.iecat.net/faraudo/

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
http://pdl.iec.es/entrada/diec.asp

Diccionari Dídac (infantil i amb alguns camps semàntics visuals)
http://www.grec.net/cgibin/escolx.pgm

Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC) (amb verbs conjugats)
http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
http://dcvb.iecat.net/

Termcat. Centre de terminologia
http://www.termcat.cat/termgia/termnorm/index_a.html

Diccionari per categories gramaticals i altres opcions
http://visca.com/dr

Cercar en les definicions del DIEC
http://visca.com/dr/search.cgi

Diccionari descriptiu del IEC (cal registrar-se)
http://dcc.iecat.net/ddlc/index.asp

Diccionari multilingüe
http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm

Diccionari català-occità
http://membres.lycos.fr/occitancatala/

Diccionaris especialitzats
http://www.uib.es/secc6/slg/gt/diccio_especialitzats/index.html

Diccionari de medicina
http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm

Diccionari de sinònims i antònims
A la xarxa no hi ha res que sigui digne. L'únic que intenta assemblar-s'hi és el de l'acadèmia valenciana, però té moltes mancances i no troba gairebé res.
http://www.racv.es/diccionari/sinonimos.html

Diccionari invers
http://www.dilc.org/

Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana
http://webs.racocatala.cat/dicpracom/